La frase que titula aquest article és la que en la majoria dels casos hem sentit a l’hora de trobar una feina. Una frase esperançadora, que ens omple de vida dins el desert que travessem en aquests temps que ens ha tocat viure. I és una frase que ens ve de veus properes: els germans, els pares, els veïns, els amics, els companys de pis, la xicota, els excompanys de feina, de carrera, fins i tot els sogres....

Efectivament, tal com reflecteix l’enquesta que el nostre portal va dur a terme recentment entre els usuaris que ens visiten i que coincideix amb molts estudis relacionats amb la cerca de feina, la majoria de feines que aconseguim vénen a través de les persones que tenim més a prop.  

A la pregunta “Com vas aconseguir la teva darrera feina?” de les 200 respostes rebudes, els percentatges es van repartir de la manera següent:

1.       Per familiars i amistats                 52%

2.       Per portals de feina                      26%

3.       Per enviament de CV                    17%

4.       Per les institucions públiques         4%

5.       Altres vies                                     1%

Tot i que som conscients que la modesta quantitat de dues-centes respostes és poc representativa, podríem corroborar la tendència majoritària i determinant de les famílies i les amistats a l’hora de trobar feina. Si no tenim amics ni familiars propers, la cerca de feina pot esdevenir una tasca molt difícil. Crear xarxes humanes d’amistats i de familiars que es mouen dins el món laboral actiu, que freqüenten diferents àmbits empresarials, que sintonitzen amb les nostres aptituds i coneixements i, sobretot, que confien en nosaltres, pot ser determinant a l’hora de trobar una feina.  

Sí, és cert. He dit la paraula “xarxa” i no es desvincula gens d’allò que us esteu imaginant: les xarxes socials, que si bé no deixen de tenir a hores d’ara un cert caire virtual i fred pel que fa a les relacions humanes, la seva presència progressiva dins la nostra vida quotidiana pot compensar tot i que d’una manera escadussera, el nostre dèficit social real.

Per aquesta raó, Trobaré Feina busca, entre altres objectius, crear una gran família a la xarxa, un gran nucli d’amistats i de contactes que amb lligams d’interès mutu, complementi i alhora reforci aquest gran capital de què disposem: la gent que estimem.

Actualment és primordial, doncs, invertir en persones, en amistats, en família; recuperar contactes perduts de la universitat o de l’escola. Si és possible, fulminar la rancúnia que, potser per alguna ximpleria, va provocar el trencament d’alguna vella amistat; i buscar i trobar nous cercles de persones que no comparteixen un mur de lamentacions sinó que amb un bri de creativitat, optimisme i esperança ens obrin les portes cap a nous horitzons que irremeiablement ens han de conduir a la consecució de la feina definitiva.

Potser va sent hora de repensar la dita: “Digue’m amb qui  vas i et diré si treballes”.