Us he de confessar quelcom: mai no m'he trobat cap immigrant gandul. És més, sempre els he vist actius, intentant acomplir al màxim les seves tasques professionals, actuant amb honestedat i mostrant sovint un posat humil i educat.

No m'estranya. Han patit força per arribar a casa nostra. Alguns, fins i tot, s'hi han jugat la vida. La majoria han deixat dona i fills a milers i milers de quilòmetres dellà. I a l'arribar aquí han triat qualsevol feina amb qualsevol condició, horari i paga. I des del particular fins al gran empresari ens hem aprofitat de valent: des de la dona de fer feines equatoriana, magrebina o filipina, fins als càrrecs subalterns que hi han deixat la pell i ho han acceptat tot per tal d'evitar conflictes majors.

Amb la crisi, alguns se n'han tornat al seu país, però la resta roman fidel a la societat que els acull, abonant religiosament els seus impostos a través de l'IVA dels nostres productes que consumeixen.... Que bé que ens han anat amb el boom immobiliari, quin grapat de beneficis han aportat a l'hostaleria, quin alleujament per als qui no volien netejar clavegueres o carregar bombones de butà.

I tot i així, no han perdut la dignitat. Un bon grapat s'han volgut integrar i aprendre el català per ajudar els seus fills en els estudis. Per aquesta raó, es mereixen més el qualificatiu de "nouvinguts" que no pas d'"immigrants".

En aquest sentit, Trobaré Feina té molta cura del llenguatge que s'empra en els anuncis de feina i, com no podia ser d'una altra manera, evita aquells missatges que discriminin per raó de nacionalitat.

Els nouvinguts, doncs, els continuarem tenint aquí pels segles dels segles, des que va arribar el primer celta fins als darrers bengalesos, i seran eficients en la feina, i amb ells compartirem espais de diàleg, de cultura i de festa. I evidentment, els tindrem ben a prop en la construcció d'un nou país més lliure, democràtic i tolerant.